SÍ mataré

 

Sabeu que em va passar l’altre dia? Dissabte, 8.30 a.m. i estic sol a casa. Tinc tot el dia per a mi. L’Elena se n’ha anat a Lleida a pronunciar la conferència “Com s’aconsegueix passar de viure a Arenys de Munt envoltada de tarongers, gallines i antenes parabòliques, a viure a Mataró entre nens, thermomixos i mobles d’Ikea que he de muntar jo i la Joana perquè el meu marit és un inútil”. En Martí participa a Sant Feliu de Guíxols en una taula rodona i dinar posterior sobre “Deixar de mamar la teta als dos anys i mig: pros i contres”. I en Pau ha marxat de cap de setmana a un càmping de l’Estartit amb els seus amics de P-5. Però aquest no és el tema.

 

Tinc dotze hores per endavant i em plantejo què fer. Com que estic fart de passar-me la setmana dient sí, sí, sí, d’acord, d’acord, d’acord, perfecte, perfecte, perfecte, quedem així, quedem així, quedem així… tinc ganes de dir no, no i no. Ganes d’anar a la contra, de fer el dimoni. I aquest és el tema: faré un cosa rara: experimentaré tot el contrari del que diu un dels 10 manaments de la llei de Déu. Si el manament diu que NO, jo faré que SI. Per escollir el manament, ho faig a sorts: “Quatre pedres hi ha al carrer, jo les sé contar molt bé, de color de xocolata, un, dos, tres i… quatre: collons, que m’ha tocat NO mataràs, vull dir que SÍ mataré. I aquest és el tema, collons, que he de matar algú!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

Mira que seria fàcil passar-me el dissabte veient Barça TV, o construint la Torre del Oro amb palillos (palillu, gran paraula i millor persona). Doncs no, m’he de complicar la vida carregant-me algú. Però el joc és el joc, una promesa és una promesa, i ho he de fer. Si no compleixo el que dic, el meu fill s’enfada amb mi, i jo l’última cosa que vull a la vida és que el meu fill s’enfadi. I a qui em carrego? A la Nina, la Sílvia Cóppulo i en Daniel Sirera ja me’ls vaig carregar la setmana passada. A en Raphael ja se’l carregarà algú altre, això segur. En Tomàs Molina em cau fatal, però tant com per fotra-li un tret a la calba… Ja està, mataré algú NO famós, un homeless, un d’aquells que ningú no troba a faltar! Oé, oé, oé, oé, ja ho tinc! El ganivet del pa, una mica de valor, la sang freda suficient i…. cataclack!!!! Però quan arribo a la plaça Santa Anna em faig petit, petit, petit, i no tinc pebrots de fer-ho. Torno a casa amb el ganivet del pà però sense sang ni valor. A qui mataré? Com ho faré? Ho sabré fer? M’atreviré? Em tremolarà el pols?

 

(Les respostes a totes aquestes preguntes, dilluns que ve a: http://xevig.bloc.cat/)

 

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: SÍ mataré

  1. Roland diu:

    Ho tenies molt fàcil. No fa falta matar una persona per pecar amb el 4t manament.
    Perquè no mataves un gos?

Els comentaris estan tancats.