La resurrecció: sa trucada

 

Sabeu què em va passar l’altra dia? Sona es telèfon de casa:

 

Telèfon: “Ring, ring, ring”

Jo: “Digui?”

Telèfon: “Hola Xevi”

Jo: “Hola, qui ets?”

Telèfon: “Sóc jo”

Jo: “No, no, no, no, no….”

Telèfon: “Xevi, hem de parlar”

Jo: “No cal…”

 

Em cau el telèfon de ses mans i xoca contra sa terra. No puc parar de bramar.

 

Telèfon: “Xeeeeeeeeeviiiiiii!!!!!!”

Jo: “no, no, no, no… “

 

La trucada que no volia ha arribat. Caïc desmaïat. N’Elena (sa meua muller) truca a en Bud Spencer perquè em desperti amb bufetades amb la mà plana.

 

Elena: “Senyor Bud Spencer?”

Bud Spencer: “Si, sóc jo. Qui demana?”

Elena: “Necessito sa seva ajuda!”

Bud Spencer: “Ara vinc”.

 

Clack, cataclack, clack, cataclack!!!!! Bud Spencer em retorna a la consciencia.

 

Bud Spencer: “Estàs bé, nanu?”

Jo: “Bud Spencer, que fas aquí. I en Benny Hill?

Bud Spencer: “No es diu Benny Hill, es diu Terence Hill, capullo!!!”

 

I em torna a pegar, però ara diferent, més suau: pleck, flitx, shuck!!!

 

Elena: “Què t’ha passat, qui ha trucat, per què estàs així?”.

Jo: “La sra. Moré (sa propietària des nostre pis). Ens fa fora de casa. Diu que els veïns s’han queixat perquè sa nostra Thermomix fa massa soroll”.

Elena: “Però si només la fem servir per fer brandada de bacallà un cop cada tres mesos!!!”

Jo: “Crec que és una excusa. La raó és que des de novembre que no paguem es lloguer, i n’està farta d’inquilinus com nosaltres”.

 

N’Elena no diu res, jo torno a bramar i en Bud Spencer se’n va.

 

Què farem? On anirem a viure? Haurem de tornar a casa als pares? Els pares d’Arenys de Munt o els de Mataró? I els nens, què en farem?

Sa crisi afecta sa familia Galceran-Ferran. No poden pagar es lloguer. Dilluns que ve, sa solució.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.