La llista*

Aliberch, Concepció

Aliberch, Maria

Blanco, Maite

Carles, Pere

Coll, Xavier

Corretja, Joan

Corretja, Imma

Errando, Charo

Escoda, Jordi

Fernández, Òscar

Framis, Estíbaliz

Galceran, Fèlix

Galceran, Fèlix

Galceran, Marc

Gamell, Enric

Garolera, Pep

Gordillo, Saül

Ledo, Roland

López, Raquel

Llado, Agustí

Llopis, Òscar

Marin, Jaume

Marin, Xavi

Martínez, Joan

Mas, Joana

Massip, Camila

Mendiola, Pep

Novellas, Josep

Paniego, Ricard

Pera, Guillem

Puig, Quim

Puig, Ita

Rimblas, Marc

Ruiz, Josep Oriol

Sánchez, Miquel

Vilella, Marta

 

 

* Llistat de persones, per ordre alfabètic, que si mai necessito diners, sé que me’n deixaran (s’hi poden). Gràcies per avançat.

    Moltes gràcies.

    Gràcies.

 

 



1 comentari

La Clara

    

     

       Hola cariño, pour le matin.

       M’agrà la perspectiva que ve del teu costat.

       Ser lo primer que veus, m’agrà, ser lo primer que veus.      

       Hola cariño, sóc jo de nou la que et recull les grenyes i et dóna un bes.

       M’agrà ser lo primer que veus.

       No val tornar a tancar de nou els ulls,

       que ja és molt tard i vull estar amb tu.

 

       "Bon dia", del disc "Dies i dies" de Clara Andrés (2007)



1 comentari

Teatre

 

Entrevistador: "Li agrada el teatre?"

Xevi Galceran: "Si, però em costa sortir satisfet després de veure una obra"

Entrevistador: "Ha vist últimament alguna representació que li hagi agradat?"

Xevi Galceran: "Si. La forma de les coses, al Teatre Lliure de Barcelona. Em va agradar moltíssim."

Entrevistador: "Per què tant?"

Xevi Galceran: "Perquè parla de tu, de mi, de l’amor, de l’art, de les dones toca-collons, dels homes fills de puta, dels que són poca cosa… I tot amb un bon ritme, amb un toc d’humor gens xavacà i… amb una hora i quaranta minuts ho tenen enllestit."

Entrevistador: "Hi aniré".

Xevi Galceran:  "No perdràs el temps."

La forma de les coses és una obra de Neil Labute, dirigida per Julio Manrique i que està en cartellera fins l’11 de gener a l’Espai Lliure del Teatre Lliure, a Montjuic.



Comentaris tancats a Teatre

La forma de les coses

Comentaris tancats a La forma de les coses

Manel

 

I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants

i amb una em vaig posar d’acord

vam conversar, vam riure i hem fet l’amor

 

I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí

amb un castellà força estrany, sorprenentment fluid.

 

"Quin nas més gros que tens!", m’ha dit, 

la dona alta des del llit, i a la paret ha assenyalat

un quadre verd que de nena havia pintat.

 

I "Que bonic, que bonic, que bonic!" m’he dit, 

quina nena més dolça devia ser,

quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps. 

 

"Si tanques els dos ulls", m’ha dit,

"Si et quedes quiet a dins del llit, t’ensenyaré una cançó

que a casa em cantaven per’nar a dormir…

 

Que és aixó:  Un fragment de la cançó "En la que el Bernat se’t troba" del grup Manel.

I qui són: Un conjunt de pop-folk que canta en català i que ha tret el seu primer disc, "Els millors professors europeus"

I com sonen: Molt i molt bé. Feia temps que no escoltava un disc tan bo. 

De què parlen: bàsicament d’amor

I per què: Per la música, per les lletres, per tot. 

Que em passa quan els escolto: Se’m posa la pell de gallina.

Una recomanació: Escoltar el disc dues vegades abans de criticar-lo. Però crec que pot entrar perfectament a la primera.

Que provoquen: Que els meus dos fills cantin "Ai Dolors" quan van en cotxe.

A qui n’estic segur que agradaran: A en Jordi Escoda

La nota negativa: Que els recomana amb passió Jordi Basté. 

 

 

2s comentaris

Manel

 

I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants

i amb una em vaig posar d’acord

vam conversar, vam riure i vam fer l’amor

 

I m’ha parlat del seu país

i de les coses que fa aquí

amb un castellà força estrany sorprenentment fluid

 

Quin nas més gros que tens, m’ha dit

la dona alta dins del llit

 I a la paret m’ha assenyalat un quadre verd

que de nena havia pintat

 

Que bonic, que bonic, que bonic m’he dit

quina nena més dolça devia ser

quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps

 

Si tanques els dos ulls m’ha dit

si et quedes quiet a dins el llit

t’ensenyaré una cançó que a casa em cantaven quan era petit….

 

Que és aixó: un fragment d’una cançó titul.lada "En la que el Bernat se’t troba" del grup MANEL.

Qui són: Un conjunt de gent del barri de Gràcia de Barcelona que toquen pop-folk, que acaben de treure el seu primer disc: "Els millors professors europeus"

Què tal són: Boníssims. Feia temps que no disfrutava tan amb un disc. 

Per què: Per les lletres, per la música, per tot.

Les millors cançons són: "El mar", "En la que el Bernat se’t troba", "Ai Dolors"…

Què expliquen: un tio que es lliga un estrangera, una parella que es banya per primer cop al mar, l’última nit d’una parella amb la mort anunciada, un home que entra en una botiga i s’enamora de la dependenta…

A qui pot agradar: a homes i dones des d’1 fins a 78 anys.

Que em passa quan els escolto: que se’m posa la pell de gallina

Una recomanació: escoltar el disc dos cops abans d’abandonar-lo. Si no enganxa a la primera, a la segona segur.

L’únic però: Que els recomana amb passió Jordi Basté

 

Comentaris tancats a Manel

El mal / El remei

Estar de mala llet / Imaginar-te la
teva àvia vestida d’skin head

Tenir mal de panxa / Beure’s un got
d’aigua

Ser anti-català / Llegir-se la
història d’Espanya

Patir mal d’amor / Temps

Tenir els dos fills plorant a l’hora /
Posar música balcànica

Estar en un sopar avorrit / Recordar
els partits de la primera fase del Mundial 82

No saber-se fer el nus de la corbata /
Trucar al teu pare que te’l faci

Aguantar un pesat / Dir-li que li fa
pudor la boca

Estar cansat / Fer l’amor

Menjar olives com un psicòpata /
Menjar-se les ungles com un boig

Voler ser el centre d’atenció /
Riure quan tothom riu, callar quan tothom calla

Ser racista / Ser del Barça

Beure’s una cervesa sense espuma / No
tornar mai més al bar on han comés un error tan greu

Tenir son mentre estàs al cine /
Fotre mà a la persona que tens al costat

Anar a Port Aventura / Pujar al Dragon
Khan sense el cinturó de seguretat i suicidar-se

Tenir fred i no portar jersei / Tancar
els ulls i imaginar-te que estàs passejant pel polígon
de

Montigalà un dia d’estiu a les
tres de la tarda

Ejacular abans que la dona / Pensar amb
en Joan Gaspart

2s comentaris

El mal / El remei

Estar de mala llet / Imaginar-te la
teva àvia vestida d’skin head

Tenir mal de panxa / Beure’s un got
d’aigua

Ser anti-català / Llegir-se la
història d’Espanya

Patir mal d’amor / Temps

Tenir els dos fills plorant a l’hora /
Posar música balcànica

Estar en un sopar avorrit / Recordar
els partits de la primera fase del Mundial 82

No saber-se fer el nus de la corbata /
Trucar al teu pare que te’l faci

Aguantar un pesat / Dir-li que li fa
pudor la boca

Estar cansat / Fer l’amor

Menjar olives com un psicòpata /
Menjar-se les ungles com un boig

Voler ser el centre d’atenció /
Riure quan tothom riu, callar quan tothom calla

Ser racista / Ser del Barça

Beure’s una cervesa sense espuma / No
tornar mai més al bar on han comés un error tan greu

Tenir son mentre estàs al cine /
Fotre mà a la persona que tens al costat

Anar a Port Aventura / Pujar al Dragon
Khan sense el cinturó de seguretat i suicidar-se

Tenir fred i no portar jersei / Tancar
els ulls i imaginar-te que estàs passejant pel polígon
de Montigalà un dia d’estiu a les tres de la tarda

Ejacular abans que la dona / Pensar amb
en Joan Gaspart

Comentaris tancats a El mal / El remei

Què feia, què faig

 

A les 9 del matí:

Als 6 mesos: xupava el pit de ma mare

Als 6 anys: entrava a la classe d’una
mestra de la que n’estava enamorat

Als 16 anys: m’asseia a una cadira i de
fons sentia un mestre que donava lliçons inútils

Als 26 anys: dormia

Als 36 anys: sóc en alguna
empresa dient mitjes veritats

A les 3 de la tarda:

Als 6 mesos: reia i plorava, plorava i
reia

Als 6 anys: vestit amb una bata de
ratlles blaves i blanques, xutava amb el peu esquerra mil pilotes en
un pati amb mil nens

Als 16 anys: em masturbava

Als 26 anys: dinava de menú
envoltat de periodistes de primera fila (pocs) i segona fila (molts)

Als 36 anys: porto al meu fill gran a
l’escola. Dic hola a tothom i faig un petó a en Pau

A les set de la tarda:

Als 6 mesos: xupava el pit de me mare
abans d’anar a dormir i de lluny veia un home estrany, barbut, amb un
cigarro a la boca

Als 6 anys: jugava a clicks amb el meu
germà gran. Jo l’emprenyava, ell em pegava i jo plorava

Als 16 anys: jugava a futbol i em
preparava per estar a la banqueta en el partit de diumenge

Als 26 anys: teclajava l’ordinador
buscant un títol impactant que l’endemà llegeria molt
poca gent

Als 36 anys: sóc a la cuina fent
sopes i truites mentre en Pau i en Martí salten sobre el sofà
blanc amb les sabates posades, al ritme dels Antònia Font

A les 11 de la nit::

Als 6 mesos: dormia amb la pipa a la
boca i somiava a tornar a la panxa de me mare

Als 6 anys: dormia a la llitera del pis
del carrer Iluro, a sota el meu germà, que aprofitava les
nits per posar-se una careta de dimoni i fer-me cagar de por

Als 16 anys: em tornava a masturbar per
dormir tranquil

Als 26 anys: sopava pa amb tomàquet
i formatges i bebia vi negre en el Cava 86 envoltat dels mateixos
periodistes de primera i segona fila amb els que dinava i em preparava
per anar a fer un gin-tònic amb els mateixos periodises amb els que
dinava i sopava

Als 36 anys: sóc al menjador de
casa. Estic tranquil. L’Elena es mira la tele amb els ulls tancats i
jo intercal.lo la lectura de manuals d’educació, novel.les
d’amors infeliços i històries de periodistes de primera fila

 

2s comentaris

21 sons

 

Als 5 anys: “L’himne del Barça”
de la Coral Sant Jordi

Als 7 anys: “Diguem no” de Raimon

Als 12 anys: “Imagine” de John
Lennon

Als 16 anys: “Les flamandes” de
Jacques Brel

Als 19 anys: “Podré tornar
enrera” de Sopa de Cabra

Als 20 anys: “El cafè antic”
de Lluís Llach

Als 20 anys: “Thunder road” de
Bruce Springsteen

Als 24 anys: “La flaca” de Jarabe
de Palo

Als 25 anys: “Angel” de Gavin
Friday

Als 28 anys: “Tajabone” d’ Ismael

Als 29 anys: “Terra” de Caetano
Veloso

Als 30 anys: “Minha galera” de Manu
Chao

Als 30 anys: “Sotto le stelle del
jazz” de Paolo Conte

Als 31 anys: “Una mañana” de
Pastora

Als 32 anys: “We’re going to be
friends” de Jack Johnson

Als 32 anys: “Milonga del moro judio”
de Jorge Drexler

Als 32 anys: “Armando Rampas”
d’Antònia Font

Als 33 anys: “Fali-Faly” de Kepa
Junkera

Als 33 anys: “Dress up in you” de
Belle and Sebastian

Als 34 anys: “Somnis de lluna” dels
Obrint Pas

Als 34 anys: “Fruta boa” amb Nana
Caymmi i Cesar Camargo Mariano

1 comentari